La producció de projectes multimèdia en CD-ROM al nostre país va viure un punt àlgid entre el 1990 i el 1995; després, però, va entrar en crisi perquè, tot i que hi havia equips creatius excel·lents, les vendes no cobrien els elevats costos de producció. Al principi d'aquesta crisi, es va creure que Internet seria la solució, però no s'ha aconseguit que els usuaris paguin pels continguts que poden trobar a la Xarxa. La colonització cultural dels fenòmens globals també afecta de manera important les produccions multimèdia i les grans superfícies, per exemple, comencen a exigir campanyes mediàtiques per a distribuir els productes. D'altra banda, les ajudes institucionals per a poder fer front a les grans produccions multimèdia són inexistents. Tot això fa que el futur del multimèdia al nostre país sigui, doncs, poc esperançador.
|
|
 |
| 1.
| Repàs històric de l'edició multimèdia |
M'han demanat que m'encarregui de la part històrica i parlaré de la història de l'edició multimèdia, que és la meva especialitat, concretament l'edició comercial, és a dir, la que té com a objectiu portar uns productes al mercat i vendre'ls. Som un país que tenim una gran capacitat de treball individual i es nota en moltes coses. Per exemple, tenim dissenyadors gràfics excel·lents, però pocs dissenyadors industrials bons. Som un país d'empreses petites i de poques iniciatives col·lectives grans i això també es reflecteix clarament en el món del multimèdia.
|
|
|
Entre els anys 1990 i 1994, que són els primers anys de creació de productes multimèdia comercials arreu del món –i aquí també–, hi ha una explosió extraordinària de creativitat. Es creen molts equips. L'any 1995 s'arriben a produir vint-i-cinc CD-ROM creats al nostre país per equips que comencen a fer edicions de CD-ROM. Normalment són agrupacions de dissenyadors gràfics i programadors que amb la creació o amb l'assoliment d'uns estàndards tècnics a partir de les eines d'autor –és a dir, els llenguatges de programació simplificats que no demanen gaires coneixements tecnològics per a fer aplicacions multimèdia– inicien els primers projectes multimèdia al nostre país.
|
|
"Entre els anys 1990 i 1994, que són els primers anys de creació de productes multimèdia comercials arreu del món –i aquí també–, hi ha una explosió extraordinària de creativitat."
|
|
Això és el reflex del que està passant a tot Europa. Parlem dels voltants de l'any 1994, en què la presència d'Internet era nul·la. Hi havia poquíssima gent fora de les universitats que pogués tenir Internet i, per tant, en aquell moment quan parlàvem de noves tecnologies, parlàvem del CD, un suport que pràcticament no s'havia vist. Hi ha dues tendències: empreses que neixen i editorials que es plantegen que el llibre pot desaparèixer. Això ara ens fa molta gràcia, però si repasseu les hemeroteques dels anys 1994 i 1995, trobareu a tots els diaris articles que parlen de la desaparició del llibre i del naixement d'un nou llibre: el llibre electrònic.
Quan es parla del llibre electrònic, no es parla de l'e-book, que en aquests dies està en crisi –ja sabeu que l'empresa d'e-book de Planeta ha plegat fa poc. Quan es parlava de llibre electrònic es parlava fonamentalment de CD. Aquesta denominació neix de la voluntat dels editors del llibre convencional d'associar el CD-ROM al món del llibre i, per tant, de donar-li un tractament fiscal més favorable, és a dir, per a obtenir la reducció de l'IVA que els CD no tenen i els llibres, sí.
L'experiència més recordada en l'àmbit infantil són els living books ('llibres vius'), resultat de l'associació entre Random House –que en aquell moment era americana i que ara és de Bertelsmann com totes les editorials– i Broderbund, una de les grans productores de programari després de Microsoft. Són uns títols infantils que presenten per primera vegada animacions, sons i música a les pantalles d'un producte comercial.
Les grans editorials europees també comencen a crear grups multimèdia que comencen a generar els seus primers productes. Normalment són productes que reconverteixen continguts ja existents i, per tant, en molts casos tenim un calc del mitjà escrit. Són projectes que no tenen un component d'àudio gaire gran i, en l'àmbit editorial, la majoria són enciclopèdies.
Estem parlant d'un moment en què les expectatives del multimèdia en el nostre país són tan fortes com les perspectives d'Internet de fa dos anys. Es creia que els projectes multimèdia tenien molt de futur i que serien un gran negoci. En poc temps, i potser aquesta és una de les qualitats de la nostra època, veiem canvis rapidíssims i el cert és que el món multimèdia de l'edició de CD –el que abans anomenaven llibre electrònic– entra en crisi ràpidament perquè no es compleixen les expectatives del mercat.
El mercat és un gran regulador dels productes de noves tecnologies. Es venen poc, comparats amb els llibres, però sobretot si tenim en compte els elevats costos que tenen. En aquell moment es podia editar un llibre senzill, com ara una novel·la, per dues-centes mil o tres-centes mil pessetes, mentre que un producte multimèdia era difícil que baixés dels cinc milions de pessetes. Un producte "normal" podia estar al voltant dels deu milions de pessetes. Com que els costos són molt alts i les vendes molt baixes, l'edició multimèdia no acaba d'arrencar.
|
|
"El mercat és un gran regulador dels productes de noves tecnologies."
|
|
|
|
|
Amb l'aparició d'Internet, els editors es comencen a plantejar si potser la via correcta no era l'edició del CD sinó l'edició multimèdia. De manera que a la Fira del Multimèdia 1996-1997, es diu que el CD és un suport que desapareix i que la irrupció d'Internet substituirà l'edició del CD, amb la qual cosa s'acaben les efímeres experiències multimèdia de les editorials –parlo concretament del nostre país– per iniciar l'edició en el món d'Internet.
|
|
"l'any 1996-1997, es diu que el CD és un suport que desapareix i que la irrupció d'Internet substituirà l'edició del CD, amb la qual cosa s'acaben les efímeres experiències multimèdia de les editorials"
|
|
El sobredimensionament del fenomen d'Internet arriba a un moment àlgid al nostre país amb la venda del portal Olé: Pep Vallès l'havia comprat per dues-centes mil pessetes a la Fundació Catalana per a la Recerca i al cap de tres anys el va vendre per tres mil milions al grup Telefónica per ser la base de Terra Networks, i es va valorar a la borsa en disset mil milions de pessetes. És l'exemple paradigmàtic de com es poden fer molts diners de cop amb Internet, per molt que ara Pep Vallès sigui als tribunals per respondre de com va fer l'operació.
El cert, però, és que en els últims anys s'ha vist que els resultats de Terra no han estat els que s'esperaven. Tots aquells que van comprar accions de Terra Networks en el moment de la seva edició recorden l'eufòria de l'emissió i els tristíssims resultats actuals. No cal dir que els pensionistes que van ser enredats pels mitjans de comunicació encara ho estan pagant.
|
|
|
Ens trobem en un moment en què Internet entra en una crisi profunda de resultats, és a dir, ningú no paga res a través d'Internet. És molt difícil trobar experiències d'èxit a Internet des d'un punt de vista de mercat. Un dels exemples paradigmàtics, l'empresa Amazon, redueix personal progressivament i no se sap ben bé quina sort tindrà.
L'any 1996-1997, es diu que el CD és un suport que desapareix i que la irrupció d'Internet substituirà l'edició del CD, amb la qual cosa s'acaben les efímeres experiències multimèdia de les editorials En el moment en què es vaticina la mort del CD les vendes comencen a augmentar notablement, i les empreses que creien que la línia d'Internet era la línia correcta comencen a fer inversions fortes en el tema d'Internet amb la qual cosa ens trobem que les empreses europees que eren més característiques en el món multimèdia pateixen o fan fallida com a conseqüència de les inversions a Internet.
|
|
"L'any 1996-1997, es diu que el CD és un suport que desapareix i que la irrupció d'Internet substituirà l'edició del CD, amb la qual cosa s'acaben les efímeres experiències multimèdia de les editorials."
|
|
L'exemple que ens toca de més a prop és Dinamic Multimedia, que era l'empresa de multimèdia més important de l'Estat -probablement la coneixeu pel PC Fútbol que era el títol que va tenir més èxit. Tenia una trajectòria molt llarga, va néixer el 1984, produint jocs per a Spectrum i exportant-los a tot Europa. Aquesta empresa va fer fortes inversions a Internet que van acabar amb fallida fa uns vuit mesos, aproximadament. A França i a Alemanya s'han produït casos similars.
El motiu principal és que la gent no paga els continguts culturals a través d'Internet. La cultura de la gratuïtat a Internet fa molt difícil que la gent pagui continguts, de manera que totes les aventures d'Internet de les empreses de multimèdia acaben en fracassos molt notables. En aquest moment ens trobem que hi ha un replegament molt fort en el món del CD, perquè el CD és un suport que continua tenint una salut de ferro i que acaba passant per damunt d'Internet i també del DVD-ROM, que es preveia que seria el suport que substituiria el CD-ROM. Les millores de les tècniques de compressió han fet innecessària la capacitat de memòria que els DVD-ROM prometien, que era aproximadament deu vegades més gran que la del CD-ROM, de manera que l'edició de DVD-ROM comercials no tira endavant.
|
|
" La cultura de la gratuïtat a Internet fa molt difícil que la gent pagui continguts, de manera que totes les aventures d'Internet de les empreses de multimèdia acaben en fracassos molt notables."
|
|
|
|
 |
| 2.
| La situació actual: reptes del multimèdia |
Actualment ens trobem en un moment d'una gran indeterminació a tot Europa sobre què ha de ser l'edició multimèdia. Com ja us he dit, em centro molt en l'edició multimèdia infantil i juvenil perquè l'edició de CD per a adults no existeix pràcticament fora del món del videojoc per a adults, que té un segment de clients molt clar: homes entre els trenta-cinc i els quaranta anys que hi han jugat i que busquen jocs per a diversos jugadors en xarxa, o aventures gràfiques sofisticades com les de la línia que fa poc ha editat Exile.Ens trobem en un moment de gran indeterminació, amb dos grans interrogants oberts: l'interrogant d'Internet i l'interrogant de la televisió interactiva.
|
|
"Ens trobem en un moment de gran indeterminació, amb dos grans interrogants oberts: l'interrogant d'Internet i l'interrogant de la televisió interactiva."
|
|
Pel que fa al món d'Internet, la introducció al mercat de la tecnologia de l'ADSL han fet superar els problemes de velocitat de transmissió.
|
|
|
En el cas de Barcelona Multimedia hem desenvolupat un títol de la col·lecció "OTijocs" que funciona exclusivament a través d'Internet i que funciona exactament igual que en CD. Per tant, amb connexió ADSL no es pot considerar que el fre de la velocitat d'Internet suposi un fre a la distribució de continguts en línia. El cert és que malgrat que s'hagi desenvolupat el títol i malgrat que funcioni exactament igual que amb CD, les vendes són nul·les.
Qualsevol llibreria d'un barri d'una ciutat o de qualsevol poble de Catalunya ven més continguts multimèdia, pel que fa als nostres títols o als dels col·legues europeus que coneixem, que una xarxa que arriba a tot el món. Una altra cosa és que hi hagi llibreries que venguin els CD físics per Internet. En aquest moment estem superant les dificultats tecnològiques que fins ara ens servien a tots d'excusa per a dir que no fèiem continguts a Internet perquè la Xarxa era massa lenta. La tecnologia ja no és una barrera, però la manera de comercialització de moment sí que és una barrera completament insalvable.
|
|
|
L'altre gran interrogant obert és el tema de la televisió interactiva. Les plataformes actuals de televisió interactiva són molt pobres pel que fa a la distribució de continguts multimèdia. Hi ha diverses plataformes, i caldrà veure quina s'imposa. L'única que permetia la utilització de programes multimèdia interactius sofisticats era la de Microsoft, que no és la més ben situada. Però en aquests moments Telefónica està tirant endavant experiències lligades a la difusió de continguts multimèdia interactius amb una riquesa de mitjans de vídeo i d'animació molt importants. De manera que aquí podria haver-hi una plataforma.
El que és evident és que el problema del nostre país no està tan lligat a la infraestructura com a la producció de continguts. He començat parlant-vos d'aquelles petites iniciatives que tiraven endavant títols multimèdia, en aquell moment en CD-ROM, i acabo parlant-vos del desolador panorama de creació de continguts, especialment pel que fa a les grans edicions multimèdia, és a dir, de títols amb una riquesa de materials multimèdia importants amb CD-ROM i que es comercialitzen al mercat.
|
|
|
Totes aquelles petites experiències van entrar en crisi per problemes de distribució, és a dir, aquells primers títols o bé no es van arribar a distribuir o bé se'n van vendre quantitats molt baixes. Quan parlem d'unitats baixes parlem de dues-centes unitats. Després es van convertir en productores que oferien serveis d'Internet i podem dir també que totes les grans productores del nostre país han fet fallida. No diré noms però, per exemple, la productora que va fer el ServiCaixa, i les productores que van fer les produccions dels Jocs Olímpics i de l'Expo han fet fallida sobretot per la irrupció en el mercat de petites i noves empreses d'associacions d'estudiants de multimèdia que compten amb algun dissenyador i que fan pàgines web a preus molt baixos. En el moment en què comencen a entrar nous competidors, les productores que havien estat molt grosses, amb grans estructures, no poden suportar la competència i desapareixen.
En aquest moment hi ha ben poques empreses que estiguin produint títols multimèdia al nostre país –no que els estiguin traduint com Zeta Multimedia i Planeta. La representació d'empreses catalanes –parlar de la resta de l'Estat és absurd– a la Fira Internacional del Multimèdia és realment molt minsa, sobretot perquè nosaltres som el país de cua en totes aquestes coses. Grècia i Itàlia estan molt pitjor, però una novetat que surti per Nadal al nostre país potser a França i Alemanya es ven deu vegades més. Som un país que no es pot permetre el luxe d'editar multimèdia comercial perquè les vendes que hi ha en un país com el nostre són relativament magres. Per tant, ens toca ser, com en tantes altres coses, esclaus de les produccions d'altres països, que és el que està passant.
|
|
|
D'altra banda, també hi ha un fenomen mundial molt important i és que assistim a una terrible colonització cultural dels fenòmens globals. Per exemple, tots heu pogut veure que aquest any a sobre les mones de Pasqua ja no hi ha personatges catalans. El que tenim és en Harry Potter, els Monsters i el Senyor dels Anells. Ni les Tres Bessones no tenen cap mena de presència en el cas de les mones. Això és només un exemple però l'impacte es nota en tots els àmbits; per exemple, el CD-ROM del Harry Potter aquest Nadal ha venut cent cinquanta mil unitats. És molt difícil que cap títol de la resta del sector arribi a vendre tant i, evidentment, per Nadal els pares o mares compren com a màxim un o dos títols. Les grans superfícies del nostre país cada vegada demanen més que hi hagi un fenomen mediàtic darrere dels títols per a distribuir-los, i això passa aquí, a França, a Itàlia, etc.
|
|
"hi ha un fenomen mundial molt important i és que assistim a una terrible colonització cultural dels fenòmens globals."
|
|
Sembla que les editorials europees s'havien plantejat Internet com la solució que buscaven. Avui això no sembla possible. També ha quedat l'esperança de la televisió interactiva. Ara com ara tampoc no es veu que sigui possible. El cert és que quan parlem d'infraestructures d'empreses i equips creatius, estem parlant d'equips grans. En una producció multimèdia comercial com a mínim hi treballen unes trenta persones. No parlem de l'artista aïllat, que sí que pot arribar a tenir futur. L'edició comercial no s'improvisa. En el moment en què desapareguin les poques unitats de producció que hi ha en el nostre país que es dediquen a fer aquests productes, la nostra presència serà nul·la.
|
|
|
No cal dir també que les instàncies públiques no han ajudat gens al desenvolupament de la indústria multimèdia al nostre país. Per posar l'exemple de França, la Reunió dels Museus Nacionals francesos té un catàleg de cinquanta títols basats en el seu patrimoni, especialment jocs per a nens, que funcionen en el mercat. A la darrera Fira del Multimèdia, quan els parlàvem del joc Gaudí que vam fer el Nadal passat, recordo que els de la Reunió dels Museus Nacionals ens deien que si nacionalitzàvem l'empresa francesa, ens pagaven la meitat de la producció. El govern del Quebec és més agosarat i ens deia que si ens nacionalitzàvem i ens instal·làvem al Quebec, ens eximirien d'impostos durant els primers cinc anys, ens pagarien tota la infraestructura i el cinquanta per cent de la producció. En el nostre país és molt difícil fins i tot que els representants polítics et rebin. La coresponsabilitat pública està molt assumida en el cas de França i està absolutament denigrada en el nostre país, quan en aquest moment les hores que els nens i nenes, nois i noies passen davant de la pantalla de l'ordinador ja equivalen a les de la televisió. És a dir, que l'impacte cultural del món del videojoc és brutal.
|
|
"No cal dir també que les instàncies públiques no han ajudat gens al desenvolupament de la indústria multimèdia al nostre país."
|
|
|
|
|
| 3.
| Conclusions |
La nostra situació no és una situació d'alegria. La creació comercial de productes multimèdia al nostre país s'acaba. Hem tingut equips excel·lents, mentre les produccions han tingut un cost baix i mentre hi ha hagut alguna persona que amb el seu esforç i amb els seus diners ho ha tirat endavant. En el moment en què els costos augmenten, amb uns mercats tan baixos, el futur és negre.
|
|
|
|
[Data de publicació: octubre de 2002]
|
| | |
